Exposición

Mal Menor

Jani Leinonen

18 de d’abril de 2024 - 31 de de maig de 2014

El 2019, en el marc d’una exposició duta a terme a Israel, una obra d’art va ser objecte de violentes manifestacions, provocant la seva retirada del Museu d’Art de Haifa i generant controvèrsia a nivell global. L’escultura estava composta per una creu i el crucifitzat no era precisament Jesucrist. Es tractava de Ronald McDonald, el pallasso mascota de la coneguda cadena d’hamburgueses.

Aquest no va ser ni el primer ni l’últim cas de censura sobre els treballs de Jani Leinonen (1978, Hyvinkää), artista filandès que al llarg de la seva carrera ha rebut repetides amenaces i missatges d’odi per enfocar la seva activitat artística cap al qüestionament del consumisme i el paper que juga a la societat contemporània.

Mitjançant la manipulació de l’imaginari corporatiu d’empreses globalment reputades, Leinonen utilitza la pròpia “veu” del capitalisme per poder en evidència el seu efecte a la psique col·lectiva. En aquest procés, personatges tan poderosos, sagrats o històricament influents com el de Che Guevara, Donald Trump, Lenin o Buda són sotmesos a una crítica corrosiva per convertir-se en una expressió més de la iconografia capitalista.

Jani Leinonen

Jani Leinonen (n. 1978, Hèlsinki, Finlàndia) és un artista conceptual finlandès conegut per la seva crítica social i política a través de l’art. La seva obra sol qüestionar el consumisme, la globalització i el poder corporatiu, fent servir imatges icòniques i símbols de la cultura popular per generar reflexió i debat.

Leinonen treballa freqüentment amb intervencions urbanes, instal·lacions i performances que desdibuixen els límits entre art i activisme. El seu enfocament satíric i provocador ha cridat l’atenció a diversos països, exposant temes com ara la desigualtat, l’explotació i l’ètica empresarial. Entre els seus projectes més coneguts hi ha la manipulació irònica de personatges de marques comercials per qüestionar-ne l’impacte social i cultural.

La seva obra convida l’espectador a reconsiderar la relació entre la societat, el consum i el poder, posicionant-lo com una veu crítica important dins l’art contemporani europeu.