Apocalipsi Now

llma Gore (Brisbane, 1992) és una destacada artista australiana-nord-americana el treball de la qual es focalitza en l’activisme polític des de la sàtira. Auto-anomenada futurista de gènere fluid, Gore s’expressa principalment mitjançant el dibuix, l’art de carrer i l’art corporal.

Després d’una infància turbulenta que la porto fins i tot a viure al carrer, Illma Gore va començar la seva trajectòria artística de manera autodidacta.

Amb només 21 anys, l’artista va aconseguir notorietat el 2013 amb la seva performance Marriage Equality , recorrent Brisbane amb bicicleta amb la frase “ La meva samarreta no coincidia amb els meus drets ” escrita a la pell de la seva esquena, en protesta contra l’oposició al matrimoni igualitari a Austràlia. El 2015 va presentar Tattoo Me , un projecte en què va convertir el seu cos en llenç col·lectiu: per una donació benèfica, desconeguts podien tatuar qualsevol cosa a la seva pell – incloent frases o imatges de caràcter absurd i banal. La proposta, inspirada en artistes com Marina Abramović, explorava l’autonomia corporal i la vulnerabilitat com a forma de resistència.

El 2016, el treball d’Illma Gore es va fer mundialment conegut a partir del seu controvertit retrat de Donald Trump, “ Make America Great Again ”, en què mostra el líder nord-americà completament nu i amb un penis diminut. L’obra no només va causar polèmica a nivell mediàtic i social, sinó que també va ser objecte de múltiples censures als Estats Units, cosa que va derivar en una agressió física a l’artista i nombroses amenaces de mort.

No obstant, aquesta experiència no va aturar la pràctica artística de Gore. Des de la controvèrsia del 2016, ha seguit treballant en obres igualment debatudes, com el vàter entapissat amb bosses de Louis Vuitton (“ Loo-uis Vuitton ”, 2019) o la bandera nord-americana pintada amb sang real donada pel públic (“ Rise Up Thy Young Blood ”, 2017).

Ara, amb l’exposició “ Apocalypse Now ”, Illma Gore posa de manifest la seva visió de la fi dels temps: un conjunt de fatals esdeveniments els inicis dels quals es remunten al segle XX i que s’han anat desenvolupant fins a desembocar en l’actual panorama socioeconòmic, polític, cultural i militar del món.

La peça central d’aquesta mostra, “ Death of Eros ”, és un oli monumental de més de tres metres de llarg que reuneix més de 25 figures polítiques dels darrers dos segles —des de Martin Luther King i la reina Isabel II fins al Papa Francesc, Stalin, Putin o Adolf Hitler— representades com a querubins atrapats en un rubín. Plor, violència i confusió dominen l’escena, on els líders, ara angelots grotescos, s’enfronten a una batalla absurda i caòtica.

L’escena evoca l’imaginari del Judici Final —present en còdexs medievals com els Beats o els frescos de Miquel Àngel— però en lloc d’un Déu jutge o una promesa de redempció, el que apareix és un corall d’impotència i de teatralitat política. Aquí, els grans relats històrics es dissolen en una coreografia erràtica de cossos flotants, on el poder es mostra vulnerable i fins i tot patètic.

Lluny d’idealitzar els protagonistes, Gore els redueix —o eleva— a caricatures mitològiques deformades: querubins corpulents i confusos, que s’abofetegen, ploren o suren sense direcció, com si la Història hagués estat escrita per nens encarnats en cossos celestials. En aquest gest, l’artista no només parodia el poder polític, sinó que el dessacralitza, desposseint-lo de tota legitimitat espiritual o moral.