Jordi Pericot

Jordi Pericot i Canaleta (El Masnou, 1931) és artista i teòric del disseny, figura clau en la renovació del pensament visual contemporani a Espanya. Format en un entorn vinculat a l’educació i marcat per l’exili dels seus pares després de la Guerra Civil, va desenvolupar des de jove una mirada crítica orientada a la transformació cultural.

Després d’iniciar-se com a mestre, es va traslladar a França, on va entrar en contacte amb la vanguarda parisenca i el grup GRAV, decisiu en la seva concepció de l’art com a experiència participativa. A partir d’aleshores, va centrar el seu treball en la percepció, el moviment i la implicació de l’espectador, entenent l’obra com un procés que es completa en la mirada.

Va desenvolupar un llenguatge experimental amb materials industrials com el metacrilat o l’acer inoxidable, generant efectes òptics en constant transformació. Sèries com Miralls Guerxos o Mòduls T exemplifiquen aquesta recerca.

Va representar Espanya a la Biennal de Venècia el 1972 i ha exposat en institucions internacionals. Paral·lelament, va desenvolupar una important trajectòria docent a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra, impulsant projectes innovadors com l’Estació de Comunicació.