ES | EN | CA | KOR
vvflyer

Del 5 d’octubre al 25 de novembre de 2011

(Olot, Girona, 1914 – Toulouse, França, 1947). De formació autodidacta, Vallmajó va néixer a Olot, on devia conèixer la seva famosa escola de paisatge, d’esperit naturalista, i ben aviat es va traslladar a Barcelona, on va freqüentar els avantguardistes i els cubistes, impregnats en algun cas pel vell esperit d’”Els Quatre Gats”. No se’n sap gaire d’aquells anys inicials, a banda de la seva pulsió apassionada i autèntica per la pintura. La Guerra Civil el va sorprendre a Madrid; va treballar en tasques de propaganda per a la causa republicana, i aviat va entrar en la Federació d’Anarquistes Ibèrics.
Exiliat l’any 1939, va aconseguir arribar a Paris després de passar pels camps de presoners d’Argelés-sur-Mer. Allà va entrar en contacte amb personatges claus de la seva trajectòria: altres pintors de l’exili, l’escriptor Jaume Sabartés i, sobretot, Picasso. Es van intercanviar retrats i el malagueny el va ajudar a profunditzar en la pintura, i devia suggerir-li alguns camins per la seva evolució. A Paris va iniciar la recerca formal d’un cubisme analític que es va transformar ben aviat en una anàlisi sobre l’abstracció geomètrica. Mai va deixar de ser un artista sobri, poc amic de l’artifici, amb aspiració a l’essencialitat. Havia begut dels corrents de l’avantguarda, i també coneixia i havia assimilat l’obra d’artistes com Malevich, Kandinsky o Mondrian. Durant aquests anys va donar a conèixer la seva obra neocubista per primera vegada a l’“Exposición de Pintores de la España Libre”, a la galeria Castelucho de Paris. Tot i així, va ser un creador malaltís, escàs de recursos, que viatjava de ciutat en ciutat. L’esclat de la Segona Guerra Mundial el va dur a abandonar la capital. Va recórrer Colliure i Vermeille, i es va establir a Toulouse, on va poder exposar les seves dues sèries “Naturaleses mortes” i “Paisatges del Mediterrani”. Però finalment va morir a trenta-tres anys, malalt de tuberculosi.
Va deixar, a l’interior d’un graner, cap a un centenar d’obres en quasi tots els suports: mantes i llençols, olis, papers, taules i cartons. Aquesta producció era l’escriptura d’un artista, els traços, els símbols i els objectes d’un creador que va morir massa aviat. Actualment està representat al Museo Patio Herreriano de Valladolid i al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Girona), entre altres col·leccions.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies