Miró Lidó

Certes estructures de l’escorça auditiva només responen a tons musicals. Una part important del cervell intervé en la coordinació de tot tipus de moviments, com el ball o les recreacions teatrals, en què intervenen regions del cervell especialitzades en el llenguatge oral i connectats amb el sistema límbic proporcionen el component emocional. Així doncs, el cervell desenvolupa al voltant de les arts plàstiques un processament visual que genera imatges reals o fictícies.

L’exposició Miró-Lidó, de l’artista Lidó Rico, neix del projecte Genoarquitectures, projecte que desenvolupa en col·laboració amb neurobiòlegs i neurofisiòlegs. Dedicat a lestudi del funcionament de lòrgan cerebral. Aquest projecte s’ha dedicat a explorar el cervell des del seu origen als vertebrats, les seves funcions bàsiques i alhora la seva manifestació en patologies comunes.

Lidó, en aquest cas, recorre al cervell-pensament-creació dels grans mestres de l’art. De la Santíssima Trinitat al fauvisme, passant per Tàpies o Munch, Juan Muñoz o Goya. Així reconstrueix la relació íntima i recíproca que es produeix entre els centres de pensament i la creació artística.