Hi ha Altres Móns, però Estan en Est

“Hi ha altres mons però són en aquest” és una col·laboració d’Imaginart Gallery amb La Casa de Carlota, el primer estudi de disseny al món a incloure al seu equip creatius neurodivergents.

Des de l’any 2020, Imaginart ha abordat amb una programació cada cop més audaç l’imaginari plàstic i artístic de la dissidència. Així, la seva programació ha inclòs una diversitat d’autors transgressors, amb obres que desafien els convencionalismes al món de l’art. Aquesta etapa va començar amb l’exposició «Llums i Ombres» en el context de l’art urbà de Richard Hambleton, que va generar inquietud i impacte als barris de més índex de criminalitat a Nova York.

A través de les exposicions de Rada Akbar, Invisible Captivity i d’Aidan Salakhova, L’Escala Daurada, la galeria va treballar l’expressió i denúncia de la dona al món islàmic a través de les seves incisives obres. «Les Plomes Ardent al Vol» va ser una constatació iconogràfica de l’univers LGTBI+ a través de l’obra de Fabián Cháirez, amb un impacte que va provocar un intens rebuig als sectors més «progressistes» de la societat mexicana.

Ni Sumisa Ni Devota, de Maria Eugenia Trujillo, va posar en relleu el paper contradictori de l’Església cap a la dona, com a marc d’opressió i alhora d’emancipació. «Mitologies de la Llar» va reconèixer el destacat paper exercit per artistes feministes, fins i tot en el franquisme: Mari Chordà, Marga Ximénez, Núria Martínez Seguer, Sandra March i Elsa Plaza. Més tard, el MACBA es va sumar a aquest reconeixement amb una exposició-homenatge a Mari Chordà. «Mal menor», de Jani Leinonen, va destacar per la seva lectura corrosiva dels grans mites, des del Crist crucificat, substituït pel pallasso de McDonald’s, que va causar gran commoció a Haifa (Israel), fins a les sàtires grotesques de Donald Trump, Lenin o el Papa Joan Pau II. Finalment, la galeria també ha comptat amb una exposició de l’artista nord-americà Joel Peter Witkin, l’obra del qual, plena de cossos, restes i relacions sadomasoquistes, qüestiona les mateixes arrels de la cultura judeocristiana occidental.

Amb aquest historial, Imaginart no ha volgut deixar passar l’oportunitat de col·laborar amb La Casa de Carlota per apreciar, i alhora destacar, l’impuls creatiu i els treballs extraordinaris d’un sector complex i divers, però amb un potencial veritablement apassionant: el col·lectiu neurodivergent.

“Hi ha altres mons, però hi són” respon a una selecció de peces que busca destacar els variats registres, lectures i emocions que es reflecteixen a través d’una obra d’art. Aquestes creacions, a més, són perfectament homologables amb les produccions dels grans artistes del món modern i contemporani. Així, doncs, les obres de La Casa de Carlota s’exposaran juntament amb l’obra original de Miró, Picasso, Tàpies, Yayoi Kusama, Bengt Lindström, Jean Dubuffet, Manuel Mendive, Etel Adnan i Matisse.