Exposición
Les plomes cremant al vol
Fabián Cháirez
1 de de febrer - 29 de de març de 2024
Fabián Cháirez (Chiapas, 1987) és un dels artistes plàstics més reivindicatius i controvertits del panorama cultural llatinoamericà. Les seves obres són conegudes pel seu caràcter crític i per visibilitzar identitats dissidents, no prou reconegudes a la Història de l’Art.
Als seus treballs, l’artista presenta cossos en actituds no normatives, que s’expressen com a contrapunt a la masculinitat hegemònica i heteropatriarcal. Cháirez recorre a la pintura figurativa per qüestionar les institucions i les jerarquies de poder que perpetuen la discriminació racial i sexual. Al mateix temps, despulla els seus protagonistes dels estigmes amb què se’ls ha assenyalat històricament. El paisatge oníric, religiós i selvàtic és l’escenari que acompanya personatges que reflecteixen delicadesa, sensualitat i vulnerabilitat. D’aquesta manera, l’artista s’apropia i es resignifica una iconografia vinculada a la virilitat per construir imaginaris erotitzats on altres realitats són possibles.
Fabián Cháirez
El desembre del 2019 hi va haver grans protestes arran d’una obra de l’artista Fabián Cháirez que es va exposar al Palau de Belles Arts de Ciutat de Mèxic. En el marc de la mostra Emilià. Zapata després de Zapata , l’artista va presentar La Revolución , una pintura que mostra al líder revolucionari nu, amb talons d’agulla i un barret xerrac rosa, muntat sobre un cavall que pateix una erecció.
La Unió Nacional de Treballadors Agrícoles (UNTA) i la Central Independent d’Obrers Agrícoles i Camperols (CIOAC) no van suportar aquesta imatge del líder revolucionari i van amenaçar de cremar la pintura. Van agredir físicament i verbalment un grup d’activistes queer que volien impedir que es retirés l’obra. Fabián Cháirez va rebre insults i amenaces dels centenars de persones que el repudiaven, mentre que altres centenars, manifestant-se igualment a les portes del Museu, el recolzaven.
El cas va ser tan mediàtic que es va difondre als mitjans de quatre continents. Finalment, i per intentar frenar les protestes, la Secretaria Cultural i l’Institut Nacional de Belles Arts i Literatura (INBAL) van cedir en part i van afegir una nota informativa en què s’assenyalava el desacord de la família Zapata.
