Francisco Sobrino Ochoa

Francisco Sobrino (Guadalajara, Espanya, 1932 – Bernay, França, 2014) va ser un dels màxims exponents de l’art cinètic a Europa. Va dedicar gran part de la seva trajectòria a investigar com la geometria, la llum i el moviment podien transformar la percepció de l’espectador. Després d’iniciar la seva formació artística a Madrid i continuar-la a l’Argentina, va abandonar progressivament la figuració per centrar-se en les possibilitats expressives de les formes simples i les estructures geomètriques.

L’any 1959 es va instal·lar a París, on es va integrar en un dels nuclis més innovadors de l’abstracció geomètrica europea. Juntament amb artistes com Julio Le Parc, Horacio García Rossi, François Morellet, Yvaral i Joël Stein, va participar en la fundació del Groupe de Recherche d’Art Visuel (GRAV), un col·lectiu que promovia una nova relació entre l’art i el públic basada en l’experimentació, la participació i el joc perceptiu.

Les seves obres exploren les variacions òptiques produïdes per la repetició, la llum i el desplaçament de les formes, generant composicions dinàmiques que conviden l’espectador a qüestionar l’estabilitat d’allò que veu. Aquesta recerca el va vincular estretament a la històrica Galerie Denise René, referent internacional de l’art cinètic i òptic.

A més de la seva activitat expositiva internacional, Sobrino va desenvolupar projectes d’integració entre art i arquitectura i va realitzar diverses intervencions per a l’espai públic. L’any 2015 es va inaugurar a Guadalajara el Museo Francisco Sobrino, dedicat a preservar i difondre el llegat d’un artista que va contribuir decisivament a l’evolució de l’art òptic i cinètic internacional.