Juliol Le Parc

Julio Le Parc (Mendoza, Argentina, 1928–2026) va ser un dels artistes més influents de l’art cinètic i òptic del segle XX. Al llarg de la seva trajectòria va investigar les possibilitats de la llum, el moviment i la percepció visual, convertint l’espectador en un element essencial de l’obra.

Després de formar-se a l’Escola Nacional de Belles Arts de Buenos Aires, es va instal·lar a París l’any 1958, on es va integrar en el dinàmic entorn de l’abstracció geomètrica internacional. Un any més tard va participar en la fundació del Groupe de Recherche d’Art Visuel (GRAV), col·lectiu que promovia noves formes d’interacció entre l’art i el públic a través de l’experimentació perceptiva.

Mitjançant estructures mòbils, jocs de reflexos i dispositius lumínics, Le Parc va desenvolupar un llenguatge visual en constant transformació. Les seves obres conviden l’espectador a desplaçar-se, explorar i participar activament, generant experiències canviants que qüestionen la contemplació passiva i posen l’accent en la percepció.

L’any 1966 va rebre el Gran Premi Internacional de Pintura de la Biennal de Venècia, un reconeixement que va consolidar la seva projecció internacional. Des d’aleshores, la seva obra ha estat presentada en museus i institucions d’arreu del món i continua essent una referència imprescindible per comprendre l’evolució de l’art cinètic contemporani.